SALUT E FRATERNITAT
Tèxt escrich lo 12 de
genièr aprèp una marida setmana.
Es un òme en colèra que
vòl parlar uèi. Lo sabi plan la colèra es marrida conselhièra,
mas consí far per se taisa pas. Vòli parlar, de segur, dels «
eveniments » dels 7, 8 e 9 de genièr de 2015. En França se parla
d' « eveniments » per nomenar l'innommable. La guèrra d'Argeria
foguèt un « eveniment ». Lo mes de mai tanben. Se nomena pas çò
qu'a pas de nom, çò qu'exitís pas o, puslèu çò qu'òm desiri
qu'aja pas existit. E pasmens... Lo sens nom s'es
debanat en França, a la debuta del sègle 21 e a entraïnat la
reaccion espontanèa, en defòra de totas organizacions que que sián,
del pòble european. Per de que, lo cal pas oblidar, es l'umanitat,
la vertadièra, qu'a respondut a l'immond. La fola s'es acordada
naturalament sus una repòsta silenciosa. Mas repòsta es un tèrme
guèrrier que cal pas emplegar quand se tracha de coards. Totjorn
tornam a la meteissa causa : nòstra diccionari es pas pron bèl per
i trapar totes los mòts. De cara a l'inexprimible demoram mut,
nosautres òmes de la Civilizacion, de las Civilizacion. E es benlèu
aquí que se tròba lo picat de la dalha. Pichon a pichon avèm
perdut lo sens dels mots e, de còps, l'avèm pervertit, es a dire
que cadun sona las causas, los mots, los concèptes a l'alna de son
desir singular. La compreneson mutuala es pas mai possible. Se i a un
imperatiu ara, es de qualificar las causas, las nocions, los
concèptes per la definicion que lor es affectada e jogar pas amb
elas. Los jòcs de mòt se pòdon far pas que se los entreparlaires
an lo meteis nivèl d'entendement. Se que non, dins lo melhor dels
cases, la galejada es un fracàs e lo comic l'es pas, o dins lo
pièjer aquò pòt provocar una contèsta e mai un conflicte. Çò
que se vei dins una familha se pòt generalisar a las nacions. D'aquí
l'imperatiu de tornar a la sorga.
La
sorga, la font primièra d'ont raja la possibilitat del viure ensems.
E ben lo cal afortir : aquel principi elementari es la Republica
democratica tala que la coneissèm. L'ora es pas de discutir de son
istòria, de sa lenta madurason, de sas enganas, e de sas capitadas e
de sas diferentas configuracions. Fasèm nòstras, encò nòstre, çò
que dempuèi la revolucion francesa n'es la devisa : Libertat,
Egalitat e Fraternitat. Los tèrmes ne son precises e se podon pas,
al nòstre vejaire discutir. La Fraternitat es lo ligam afectiu e
moral qu'unís los umans. Aquela unitat, que despassa l'ego,
entraïna lo respect de l'Autra.
Çò qu'enebís pas la discussion, l'escambi mas totjorn
amb civilitat e cortesiá. Los revolucionaris s'aculhissian amb la
formula « salut e Fraternitat ». Solide qu'an pas totjorn estats
fraternals, mas l'educacion èra pas facha d'aquel temps e la
Republica francesa qu'èra a se botar en plaça, èra una invencion
nòva, sens cap de referéncias. Se pòt aisidament comprene que
remplaçar un Rei tot potent per un pòble a son torn tot potent
foguèsse pas un prètzfach aisit. Aquò nos conduch a l'Egalitat.
Egalitat de cadun de cara a la lei comuna que fixa las limitas a la
Libertat que pòt pas èsser absoluda se que non las pulsions de
cadun pòdon, lèu, prene lo dessús e alara es la fin de tota
umanitat. Los sòcis, totes los sòcis, son someses a las meteissas
obligacions e an los meteisses dreches. Que que siá lo sèxe, la
profession, l'origina, las pensadas. Aquelas d'aquí son naturalament
liuras. Tota personna es liura de pensar çò que vòl dins la mesura
ont demòra dins l'encastre de la lei comuna, la crida al murtre, per
exemple, es pas brica una opinion, es un delicte. L'apologia dels
crimis, de las discriminacions tanben n'es. La declaracion de l'Òme
e del Ciutadant o ditz plan, lo 26 d'agost de 1789 : « La libertat
consistís a poder faire tot çò que nòi pas als autres ». Frasa
prigonda e definitiva. Se pòt pas desconvenir.
Aqueles
principis fòrts pausats e aquesits, podèm contunhar e pausar
d'autres cairons per bastir l'ostal comun. La libertat de pensar es,
a dire lo verai, la libertat de consciéncia. Podèm èsser convencut
de que que siá, podèm pas, l'avèm vist, en conscequéncia, lo
verbalisar automaticament, per de que, segon la lei comuna, aquò
podriá metre en dangièr l'existéncia de l'autra e sa capacitat a
praticar sas cresenças. La critica es doncas permesa. Avèm lo
drech, e mai l'obligacion, d'exprimir son vejaire, de portar la
contradiccion se un quicòm nos tafura. La nòstra vocacion es pas de
se fondre dins un magmà infòrme a entropia maximum.
Reconéisser lo drech a la
diferéncia es pas acceptar servilament una posicion que l'òm pensa
deliranta. Lo savèm plan unitat vòl pas dire uniformitat. Nos devèm
de combatre las ideologias fòra lei e luchar feròçament contra
totes los escurantismes que mantenon los ciutadants dins una
servilitat intelectuala, que copa de tot rasonament pròpri e
assegurat e que mena a un asserviment mental de l'individú. Es per
aquò que la Republica reconeis pas e subvenciona pas cap de culte o
religion. Sonque permet la practica d'aqueles, totjorn dins la mesura
ont portan pas prejudici a la lei comuna. En d'autres tèrmes pas cap
de religion, ideologia metafisica o politica pòt sonar al murtre, a
la tortura o autras ofensa a l'uman sens encòrrer las rigors de la
lei. Es per aquò que lo blasfèmia, la caricatura, la parodia son
pas castigats per lo legislator(es a dire lo representant elegit dels
ciutadants). Non solament per de que son pas una empacha a la
practica de las dichas cresenças, mas tanben per de que permeton a
cada partida de se confrontar a l'alteritat e doncas d'afortir, o
pas, sas posicions. En conscequéncia totjorn, es a cadun de veire
consí sa consciéncia es solubla dins la Republica e pas a la
Republica de temptar de s'adaptar a cada conviccions. La tòca es de
tot biais impossibla tan los dògmas son nombroses e las opinions
inconciliablas.
Tot
aquò es plan e bon, mas consí far de cara a de punhadas de furioses
prèstes a totas las infamias per imposar lors punt de vista ? La
question es pas de bon respondre. Podèm pasmens temptar de seguir
qualquas dralhas marcadas del sagel de l'eime.
Primièr
: conténer las religions, sectas e autras cresenças dins l'esfèra
de l'intimitat, justament per de que son de cresenças e pas de
saber. Lo mot cresença content el meteis l'incertitud que suposa.
Aquelas doctrinas son pas bastidas sus de faches fòra contèsta, son
somésas a tròp d'interpretacions potencialas per dintrar dins lo
corpus
commun.
Segond
: prene pas la laïcitat per un concèpte voide de sens, d'un cèrt
biais a geometria variabla. Lo principi de la laïcitat es la
separacion del poder politic, administratiu, militari de tota opcion
religiosa. La republica demanda pas cap d'onccion divenca. Tota
manifestacion d'òrdre religios o sectari es doncas enebida de la
vida publica e tota manifestacion privada deu trebolar pas la vida
collectiva. Liure a cadun, dins son ostal, de practicar lo culte a
son gost.
Tresenament,
e es benlèu lo mai complicat, tornar prene l'educacion sus de basas
asseguradas, La Republica e sa sòrre la democracia son pas
d'aquesits definitius. Necessitan un aprendissatge menimos e un
entraïnament. L'avèm ja dich, los mòts an un sens, l'istòria
tanben. L'educacion deu menar a l'edificacion de totes, a cada edat
de l'existéncia, permetre a cadun de pensar per el meteis, de se
contentar pas de jutjaments ja formatats. Es lo minimum que permet lo
viure ensems.
Quatrenament,
çò que pòt provocar la polemica : la Republica, coma la coneissèm
ara, es la frucha d'un consensus politic eissit de la revolucion, es
pas la frucha d'un fach cultural e popular madurat lentament e
inconscientament. Es dintrada dins lo cap dels ancians subjèctes
devenguts ciutadants soventas fes a còp de barras. De tota eternitat
la pedagogia es estada una disciplina complicada ! De mai, mai lo
temps passa e que nos alunham de las originas, las eleits tanben
oblidan dins lo melhor dels cases, pervertisson dins çò pièjer, çò
que foguèt aquel consensus. Quitament los que son depositaris de la
significacion dels mots, an, per incuria, degalhat lo tresaur comun.
Dins lo meteis temps, e es aquí una error, e mai una dèca de la
Republica, la Cultura foguèt remplaçada per las valors, de segur
gloriosas mas immaterialas e sens còs, d'aquesta. Se creguèt que
las Culturas popularas, que fasián lo ligam entre los òmes dempuèi
de millenàris, amb lors micros
evolucions, podrián èsser escafadas d'un trach de ploma. Se
remplacèt la Cultura per la coneissença, persuadits qu'erèm que la
Cultura èra pas solubla dins la republica. Èra tenir pas compte que
la Cultura unís mentre que la coneissença divisa. Es sota lo govèrn
d'aquela ignorància que sèm ara. Sus aquel sicut, consí faire per
tornar prene la man ?
Vaquí
vos ai liurat mas soscadissas colcadas sul papièr dins un moment de
colèra, d'òdi e de vergonha.
Ara
demandi pas qu'una causa : d'èsser examinat, contradich, criticat.
Ai pas la coneissença suprèma. Soi capplumat e barbut : me podètz
caricaturar tan que voldrètz. Aprèp lo torneg verbal anarem beure
un còp e demorarem collègas.
Salut
e Fraternitat.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire