jeudi 14 mars 2013

Los cafès an de memòria.
Quand la sèt se fa sentir, dintram dins lo primièr cafè, la primièra braçariá que se presenta e bevèm un còp sens vergonha, malgrat totas las precaucions e los avertiments que los mètges assabentats nos balhan de longa. N'i auriá per dire mas es pas lo subjècte de uèi. Se sèm un pauc curioses, se pòdon faire de descobèrtas interessantas. Consí ? I pas qu'a espinchar lo nom del cafè(o de la braçariá). Plan sovent, aquel d'aquí nos dona d'informacions sus l'istòria - pichona o granda – e la geografia de la vila. Aquò pòt èsser l'escasença d'una passejada dins lo temps e l'espaci. Vaquí qualques exemples trobats dins ma vilòta,coma o podètz pensar.
N'i a un que se sona « La Rotonda ». Sabètz de qu'es una rotonda ? es un luòc ont se viran las locomotivas dins las garas. I a un brave briu qu'es estada destruida aquela rotonda, mas en barrant los uèlhs se pòt ausir lo siblament agut d'aquelas locomotivas, se pòt veire lo fum negre que s'escapa de las cheminièiras. E lo « Bar del licèu » ! Aquel licèu tanben a desaparegut. Mas las trèvas dels escolans an totjorn sèt e se venon assetar a costat de nosautres. Zo ! es nòstra torn de pagar ! Amb «Lo Gambrinus»» es dins l'istòria gaireben universala de la cervesa que cabussam qu'aquel Gambrinus èra lo qu'inventèt lo biais de fargar l'amistosa beguda, d'aprèp çò que se ditz. A ! Dintrem dins la «Comedia ». Del teatre n'en demòra pas qu'una paret. Mas de qu'es que nos empacha de veire passar las polidas damas dins lor vestit de sortida e los bèls sénhers del capèl naut. Son preissats que los tres còps van retronir. E lo « Cafè del sègle », vint evidentament, lo de « l'industria ». Dins totas la vilas se pòt faire aquel viatge singular qu'es de cercar de que s'escond darrièr lo nom d'aqueles luòcs publics.
Nosautres nos anam arrestar per uèi, que sèm bandats ! .

dimanche 10 mars 2013

Renat Magritte
L 'Occitan en general, lo Raiòl en particular, aima son caire. Es natural e quasi universal. Mas aquò deu pas empachar d'anar veire çò que se debana endacòm mai. Tanlèu dich, tanlèu fach, vaquí lo Martin d' Ales dins l'avion cap a Brussèlas. Per que pas?I a pas sonque Paris dins la vida!
Brussèlas es una pichona granda vila o una granda pichona vila, a la tria. Mas es lo centra d'Euròpa e es una mena de dever de ciutadan de l'anar visitar. Subretot qu'es una plan polida capitala ont se mesclan las culturas del mond. Vòli pas faire lo guida toristic mas pasmens me devi de parlar d'una rescontra qu'ai facha amondaut : lo pintre subre- realista Renat Magritte. Li ai pas parlat que se moriguèt dins las annadas seissantas mas ai descobèrt son òbra e de que foguèt sa vida.
Lo subre realisme a per tòca de cercar la realitat detràs la realitat e aital de trobar la vertat prigonda de l'arma umana. Per aquò far utilizan fòrça lo pantais e los cachavièlhas e sos representacions desbondantas. La pintura es alara l'expression de la segonda vida de l'òme. La qu'es pas visible. Ges de recercas esteticas mas volontat d'associar çò qu'es pas associable per far aparéisser l'èsser interior
Magritte foguèt un mèstre del subre-realisme. El que menava una vida tranquila amb sa femna, mena de foncionari de la pintura, luènh de l'existéncia descabestrada de sos companhs. D'aquel vejaire foguèt lo mai subre realista de tota la còla d'A.Breton lo fondador d'aquel moviment.